dissabte, 20 de març del 2010

Cerquem la llum malmesa



Cerquem la llum malmesa
als paratges de la memòria,
que s’escurça, que s’endinsa,
fem de la fera petita, una gran,
dels petits bocins de vida, eternitat.

I passen les ales, ja cansades, tristes,
per les cales dolces dels somriures.

-Ja no sóc jo, no ets pas tu,
tot es desdibuixa dins el fum,
i creen imatges, fades estranyes,
que s’afanyen en vestir, pensament,
pensament d’ahir a la nit, malferit.

I ja res atura el vol dolç tant seguit,
perseguit, endins la nit, sentint absència,
cos no trobat, ment dispersa, les herbes.

I broten, lliures, encanteris d’ahir,
de la memòria presa de la ment sotmesa,
lligada, per tots extrems, coaccionada.

Accionem paranys amb el cervell malmès,
no pas per les fines excentricitats,
vents perpendiculars, constant afany…

Potser per una pèrdua de memòria,
llisa i alada, porta de la plaça,
pany sense cadenes ni marges,
estesa la llibertat, no som esclaus.

Ni marquen les línies antics afanys,
estranys bagatges, oracles i fades,
que les nimfes em porten al bosc.

I dins l’encanteri de les dunes
les màgies profundes i brunes,
de la nineta de l’ull universal.

No hi ha mal, no hi ha més ferida,
la cicatriu la llevarà el mateix dia,
un dia de màgies, mai estàtiques,
que ens donin el vol i la calma.

-Dolç embruix, vol lliure, la mirada,
farcida de versos, a les teves ales-

2 comentaris:

  1. Fantàstic m'ha agradat molt!!

    Una cordial salutació i espero que t'interessin les meves recomanacions culturals!

    L'imperdible de ℓ'Àηimα

    >Jordi Cirach

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Jordi!

    Una abraçada, m'agrada L'imperdible de ℓ'Àηimα!

    Gràcies per tot!

    Salut!

    ResponElimina