dijous, 7 d’octubre de 2010

Abans arribi el vers darrer vola dolç


Ben bé quatre dies,
quatre dies i neix,
aquest vol ben dolç.

Gairebé són quatre passes,
les tens als ulls, esperant,
quan deixes de fer-ho, arreu,
tens les quatre passes arreu.

M’agrada sentir-te com mai, ara,
despullant el paisatge, al vol,
ben dolç, majestuós, ple de llum,
perquè ets la mirada que ara escull.

Escull línies, versos, poemes, tot,
ho desxifres amb la força dels anys,
amb la tendresa del gest manifest.

Quatre dies i arribarà el Vol Dolç,
el Vers Darrer, quatre dies, tot teu,
tota teva la imatge de tants versos,
tota teva, cada lletra, cada metàfora.

Quatre dies, només per el 10 del 10,
d’aquest 2010, i naixerà un altre nexe,
i sabrem dels poemes que tancaran el cicle,
doncs després haurem d’esperar per cap d’any,
doncs cal fer un recull cert d’aquest poemari,
doncs cal donar-te, entre versos, unes pistes.

Pistes i sendes, dreceres, camins, places,
somnis, ulleres, paraigües, mars salats,
tot ens val, tot ens guia, cap al vol dolç.

Mira’t als ulls al mirall de l’ànima,
m’animes amb les teves paraules,
em dónes un cop de mà amb l’ànima,
ets musa atent, atentes les ales,
atentes les antenes, al meu vol,
que ja és el teu vol,
a aquest vers darrer,
el teu, el meu,
el que ens donarem.

Cap comentari:

Publica un comentari