diumenge, 21 de març de 2010

Pervers, perversa



Pervers el poema breu del Ser,
pervers l'Olimp sense tu, cor meu,
llàgrima espessa d'un despertar indecent.

Esperma moll, xop, al cim dels convents,
entre vers i vers pervers, conjugant el verb.
-Verb d'un instant ja après, que s'esmuny-

Aquí no hi ha principi ni final,
tot es dins, al fons del fanal,
entre far i far hi ha un germà.

Germans utòpics, cançó antiga,
mai no acabi la màgia al somriure.

Hi ha una lluita on la revolució es revelada,
on les enamorades gaudeixen del seu cos,
s'endinsen dins el cor de l'amor, soles.

I de tant que es perverteix el vers,
mentre es vesteix, l'amor creix.

Vers vestit, de verdes ales lluents,
estratègies indecents, sol fluorescent.

Essència de la decadència fugissera,
serà allà, a l'era, on tot és i serà,
si res no espatlla el despertar.

I són els malsons que dèiem somni,
i són aquests desgavells, negre latent,
foc roent, de la bellesa de la brasa.

Cossos incandescents entre fum i vent,
es creen cossos de joves nimfes al fumar,
al fugir d'aquí i canviar d'estat, de visió,
ara que ja no et tinc, tot ja és nou.

I tot és nou i guarim el bes,
entre el vers marí d'ahir,
entre el vers concís, precís.

La teva veu és la teva besada deslliurada,
per tant, sense fer-ho poc ni massa, aquí sóc
com un cos que, poc a poc, mor sol, moll,
pel mateix vers pervertit, controvertit,
després de tot, ni em tens, no em pots tenir,
no et tinc, i ara tot es fa difícil de mirar.

Haurem refet el començament i el despertar,
les llunes són somnis certs que cal recolzar,
amb colzes, braços i mans, revolució a l'instant.

I ara, pervers, perversa, fes i refés cada vers,
cada cos vestit de lletres, fulles, pàgines negres,
o blanques, del color de la mirada alada de l'astre,
rumia, mira, rima, estima, amiga, amic, estima la mel,
com un somni de la dolçor del cor de cada flor,
mentre no morim, mai, i si no ens tenim,
ja ho saps on reposa allò que callem,
cau amb mi al racó dels silencis,
allà on brota el crit de cada cel,
allà on tot allò que s'ens nega, existeix,
i vesteix, oh, sí, vesteix després, cada vers,
cada univers, amb una costura feta de segles de pau,
de llum de somriure a l'horitzó d'un planeta del tot lliure.


Vola, papallona sense nom,
ni temps de durada, mentre volti el món.

Vola, papallona dolça, mel retrobada
als ulls de les abelles més sàvies.

Vola, tendra harmonia,
el teu nom és l'antic somriure.

I balla, no ho pensis més, balla, al ritme de l'ànima,
agafa la mà per versar, vers a vers, dolç vol, vol dolç.


Dolç vol, vol dolç -Pervers ritme entre vers i vers-

Les rodones formes de les voltes que dóna la rodona.

-Dóna la dona una ona, nua i sola, dins el sol que bressola-



Daniel Eduard Ferrer i Esteban, 21 de març del 2010

14 comentaris:

  1. Que bonic! No em cansaria de llegir-lo mai :)

    ResponSuprimeix
  2. Molt maco! Si senyor! Pel que vist al teu estat de facebook, deu ser que avui és el dia internacional de la poesia el que t'ha fet llevart-te amb ganes d'escriure!

    Una cordial salutació i espero que t'interessin les meves recomanacions culturals!

    L'imperdible de ℓ'Àηimα

    >Jordi Cirach

    ResponSuprimeix
  3. Aquest matí m'ha despertat el telèfon. Eres tu, recitant-me aquest poema... que ha col·lapsat el meu cervell i l'ha tractat d'ignorant jajaja.

    Em quedo amb la següent estrofa, com no podria ser d'una altra manera:

    "Haurem refet el començament i el despertar,
    les llunes són somnis certs que cal recolzar,
    amb colzes, braços i mans, revolució a l'instant."

    La papallona de tiffany's m'encanta, tenies raó.

    Una abraçada turquesa, mac de les paraules.

    ResponSuprimeix
  4. Bé, Daniel, molt bé! i gràcies per aquest obsequi!
    Mag (o mac, com diu la Carolina!

    ResponSuprimeix
  5. Molta agraït, Jordi, Pere, Carolina, moltes gràcies per ser-hi!

    ResponSuprimeix
  6. Gràcies Dèlia! Què bé que t'agradi i que no et cansis mai de llegir-lo! :)

    ResponSuprimeix
  7. M'agrada L'imperdible de ℓ'Àηimα, Jordi! Moltes gràcies, de tot cor!

    ResponSuprimeix
  8. Aixxx, Carolina, maga de les fades amagades, vent turquesa que m'empeny més enllà, seny i rauxa, gràcies! gràcies! gràcies!

    ResponSuprimeix
  9. Moltes gràcies a tu, Pere, el regal més gran en un dia com avui, però sempre, tot l'any, és que tots/es vosaltres estigueu per aquí!

    :)

    ResponSuprimeix
  10. Moltes gràcies, Antònia, és tot un plaer tenir-vos passejant per aquestes pàgines poètiques, un veritable orgull, molt, molt agraït! :)

    ResponSuprimeix
  11. El títol del teu blog és impressionant... M'agrada perquè pot significar tantes de coses...

    ResponSuprimeix
  12. Ostres, moltíssimes gràcies, Antònia! :) M'agrada això que em dius, m'agrada que les paraules puguin tenir tants significats com persones hi hagi al món :)

    Salut i molts moments de tendresa!

    Gràcies!

    ResponSuprimeix